No products in the cart.
Hello world!
Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!
El primer virus que es va descobrir, l’any 1899. Ćs extraordinĆ riament estable i es transmet amb molta facilitat per contacte.
Per contacte, i pot romandre viable molt de temps en restes vegetals seques, inclĆ²s el tabac de cigarreta.
Arrencar les plantes afectades i no compostar-les.
No fumar mentre es manipulen les plantes, i rentar-se les mans si s’ha tocat tabac.
Higiene d’eines.
Llavor sana.
Dos virus diferents amb sĆmptomes que es poden encavalcar. El PepMV afecta sobretot tomĆ quet i cogombre i es transmet per simple contacte.
Els sĆmptomes sĆ³n molt variables segons la varietat i les condicions, i es poden confondre amb carĆØncies nutricionals o amb fitotoxicitat.
El PepMV es transmet per contacte; el CMV, per pugons.
Arrencar les plantes afectades.
Higiene de mans i eines.
Controlar els pugons en el cas del CMV.
Eliminar herbes adventĆcies que facin de reservori.
Un virus relativament recent que afecta principalment tomĆ quet i pebrot. Els sĆmptomes varien segons el cultiu i la varietat.
Es transmet per contacte: entre planta i planta, amb eines contaminades, o a travƩs de la roba i les mans.
Arrencar i destruir les plantes afectades.
Higiene de mans i eines: Ć©s la mesura clau, perquĆØ no depĆØn de cap insecte.
Llavor i planter certificats.
No fumar ni manipular tabac abans de tocar les plantes.
Afecta solanĆ cies (tomĆ quet, pebrot, albergĆnia, patata) i tambĆ© mongeta, fava i enciam. El transmeten els trips.
Lligat a la poblaciĆ³ de trips.
Arrencar les plantes afectades.
Controlar els trips: trampes blaves, malles,Ā Orius.
Eliminar herbes adventĆcies, que fan de reservori.
Plaga de quarantena que atura el creixement de la tomaquera. El transmet la mosca blanca Bemisia tabaci.
Lligat a la presĆØncia de mosca blanca, per tant a l’estiu i la tardor.
Arrencar les plantes afectades: la transmissiĆ³ Ć©s persistent i irreversible, i el virus hi queda encara que treguis els brots amb sĆmptomes.
Controlar la mosca blanca: sense vector no hi ha virus.
Malles antiinsectes i trampes grogues.
Varietats tolerants, tenint en compte que no exclouen la presĆØncia del virus, nomĆ©s eviten els sĆmptomes.
Provoca la formaciĆ³ de gales i tumors al coll de l’arrel, sobretot en fruiters de pinyol, vinya i ornamentals. Els danys sĆ³n especialment importants als vivers.
Els nĆ²duls dels nematodes sĆ³n petits, rodons i a les arrels fines; el tumor del coll Ć©s gros, llenyĆ³s i al coll.
Anar amb compte de no ferir arrels ni coll durant la plantaciĆ³: Ć©s per allĆ que entra.
Plantar en sĆ²ls sans i amb planta sana, revisant que no tingui tumors a les arrels.
Bacteris que provoquen taques a les fulles i als fruits de moltes hortĆcoles i fruiters.
Les taques fĆŗngiques solen ser mĆ©s rodones i amb anells concĆØntrics; les bacterianes sĆ³n mĆ©s angulades i amb halo.
Es propaga amb la pluja, els esquitxos i el reg per aspersiĆ³. Els sĆmptomes mĆ©s espectaculars apareixen desprĆ©s de les gelades primaverals amb humitat alta.
El coure Ć©s l’Ćŗnic dels clĆ ssics amb acciĆ³ bactericida, i Ć©s preventiu.
No regar per aspersiĆ³Ā ni treballar entre les plantes mullades.
Llavor i planter sans.
RotaciĆ³ de cultius i eliminaciĆ³ de restes.
Malaltia bacteriana de quarantena de la patata. A hores d’ara no s’ha localitzat a Catalunya.
No reutilitzar patata de collita prĆ²pia com a llavor si has tingut problemes.
Llavor de patata certificada, sempre.
Ćs plaga de quarantena:Ā si sospites que la tens, comunica-ho a Sanitat Vegetal.
Una de les malalties bacterianes de quarantena de la UE. Afecta tomĆ quet i altres hortĆcoles.
El pansiment es confon amb el dels fongs vasculars. La progressiĆ³ lenta cap amunt i les Ć rees internervials fosques sĆ³n les pistes.
Ćs plaga de quarantena: si sospites que la tens, val la pena comunicar-ho.
Llavor i planter certificats: es transmet per llavor.
Desinfectar eines entre plantes.
Arrencar i destruir les plantes afectades, no compostar-les.
RotaciĆ³ llarga.
Els bacteris no poden perforar l’epidermis: necessiten una ferida o una obertura natural per entrar. Un cop dins, dissolen els teixits.
Les podridures fĆŗngiques (botritis, esclerotĆnia) fan miceli visible i no fan aquesta pudor caracterĆstica.
Calor i humitat, i sobretot desprƩs de ferides de collita o de maneig.
Netejar les eines entre plantes.
Evitar ferir els Ć²rgans durant la collita i el maneig.
Collir amb el material sec i no en hores humides.
Ventilar bĆ© els llocs d’emmagatzematge.
Una malaltia tĆpica del tomĆ quet en hivernacle o en ambients molt humits. Afecta sobretot les fulles.
L’esgrogueĆÆment a l’anvers es pot confondre amb l’oĆÆdiopsi, perĆ² el feltre oliva del revers Ć©s inconfusible.
Humitat relativa molt alta i poca ventilaciĆ³. Ćs una malaltia de cultiu protegit mĆ©s que d’aire lliure.
Varietats resistents.
Ventilar: Ć©s el factor decisiu.
Retirar les fulles baixes afectades.
Marcs de plantaciĆ³ amples.
El clĆ ssic desastre del planter: les plĆ ntules acabades de nĆ©ixer cauen i es fonen. Se’n diu tambĆ© damping-off.
Substrat massa humit, poca ventilaciĆ³, sembra massa densa i temperatures baixes que allarguen la germinaciĆ³.
Sembrar quan la temperatura permeti una germinaciĆ³ rĆ pida.
No regar en excĆ©s el planter i deixar assecar la superfĆcie entre regs.
Ventilar bƩ i no atapeir les sembres.
Substrat net i safates desinfectades.
Phytophthora vol dir literalment Ā«destructor de plantesĀ». Aquests fongs viuen al sĆ²l i provoquen necrosi a la part baixa del tronc o coll de la planta i a les arrels petites.
Els perĆodes llargs d’inundaciĆ³ o d’excĆ©s d’aigua afavoreixen la germinaciĆ³ de les espores. La primavera i la tardor sĆ³n les ĆØpoques mĆ©s favorables.
TrichodermaĀ com a fong antagĆ²nic.
Drenatge: Ć©s la mesura de fons. No plantar en zones on s’entolla.
No regar en excƩs i no mullar el coll de la planta.
Plantar el coll una mica elevat respecte al nivell de reg.
SolaritzaciĆ³ i biosolaritzaciĆ³.
Fongs vasculars que circulen pels vasos de la saba i els bloquegen. En poques setmanes es mor la part de la planta que queda per damunt del focus d’infecciĆ³.
El pansiment es pot confondre amb el dels nematodes o amb el pansiment bacteriĆ . Mira les arrels (nĆ²duls = nematodes) i la secciĆ³ de la tija (vasos foscos = fong vascular; exsudat blanc en submergir-la en aigua = bacteri).
Viuen al sĆ²l i poden sobreviure-hi molt de temps. Els sĆ²ls cĆ lids afavoreixen el fusarium.
No hi ha cura un cop la planta estĆ infectada: cal arrencar-la i no compostar-la.
Varietats resistents: n’hi ha unes 200 de tomĆ quet resistents a Fusarium, i el famĆ³s RAF vol dir precisament Ā«Resistent A FusariumĀ».
RotaciĆ³ llarga de cultius.
SolaritzaciĆ³.
Empeltar sobre peus resistents.
Causats per basidiomicets, sĆ³n endoparĆ sits obligats i provoquen una de les malalties mĆ©s destructives per fongs. A l’hort afecten sobretot all, ceba, espĆ rrec, faves, mongetes i pĆØsols.
Humitat i temperatures suaus, sobretot a la primavera i la tardor.
No passar-se amb el nitrogen.
Airejar i evitar l’excĆ©s d’humitat foliar.
Retirar les fulles afectades aviat.
RotaciĆ³ de cultius.
Malalties que afecten fulles, tija o fruit. Apareixen taques fosques, grans o petites, i lesions lleugerament sobresortides.
Humitat i temperatures suaus.
Evitar treballar entre les plantes quan estan mullades.
Llavor sana: en mongeta es transmet per llavor.
RotaciĆ³ de cultius.
Retirar i destruir les restes afectades.
Fongs que provoquen la tĆpica taca fosca amb anells concĆØntrics a les fulles de tomĆ quet i patata. Poden afectar fulles, tiges i fruits.
Temps cĆ lid i humit, i alternanƧa de rosada i sol. Les plantes debilitades o mal nodrides sĆ³n mĆ©s sensibles.
Regar sense mullar la fulla.
RotaciĆ³ de cultius i eliminaciĆ³ de restes.
Retirar les fulles baixes afectades.
Encoixinar per evitar esquitxos de terra a les fulles baixes.
Pot afectar qualsevol etapa del cultiu, fins i tot en postcollita, tant a l’aire lliure com en hivernacle. Hi ha dues espĆØcies: S. minor nomĆ©s infecta les fulles i el coll en contacte amb el sĆ²l, mentre que S. sclerotiorum pot afectar les parts mĆ©s altes.
Amb la podridura grisa de la botritis. La diferĆØncia Ć©s el color de la floridura: blanca i cotonosa en l’esclerotĆnia, grisa en la botritis.
SĆ²ls humits. En plantes joves pot destruir tot el cultiu en pocs dies; en plantes adultes comenƧa per les parts debilitades.
Coniothyrium minitansĀ com a fong antagĆ²nic.
Controlar l’excĆ©s d’humitat al sĆ²l.
Ventilar i fer servirĀ marcs de plantaciĆ³ amples.
Evitar variacions brusques de temperatura i el sĆ²l molt fred.
Eliminar i destruir les parts infectades en detectar un focus.
SolaritzaciĆ³ i rotaciĆ³Ā amb plantes no hoste: molt efectives.
Un fong molt polĆfag que afecta les parts tendres de les plantes. Pot fer danys molt greus a la tardor i l’hivern, i tambĆ© en postcollita.
Es confon amb la podridura blanca de l’esclerotĆnia i amb la podridura basal de la rizoctĆ²nia. La botritis fa la floridura grisa; l’esclerotĆnia, blanca i cotonosa.
Temperatura moderada (18-23 Ā°C), aigua lliure i humitat relativa molt alta (95%). FĆ cil de trobar en hivernacle, i a l’aire lliure en perĆodes plujosos o desprĆ©s de regar.
Candida sakeĀ com a llevat antagĆ²nic.
Evitar ferides durant el maneig: la infecciĆ³ entra sobretot per ferida.
En trasplantar, fer servir planter no gaire desenvolupat, que es fa malbƩ menys.
Reduir la humitat a la superfĆcie de la fulla amb una bona gestiĆ³ del reg.
Plantar a densitats mĆ©s baixes per afavorir la ventilaciĆ³.
Es considera la malaltia de fulla mĆ©s important de l’enciam. En cultiu protegit pot provocar la pĆØrdua total de la collita. Les espores les dissemina el vent i aparentment no sobreviuen al sĆ²l.
Condicions humides, temperatures fresques (15-21 Ā°C) i humitat a la fulla. Es desenvolupa a la primavera i la tardor.
Regar sense mullar la fulla i airejar.
Varietats resistents: Ć©s l’estratĆØgia principal. Compte, perĆ², perquĆØ les races del fong evolucionen i les resistĆØncies es trenquen: cal informar-se de les varietats que funcionen a cada cicle.
Eliminar i destruir les parts afectades en veure els primers sĆmptomes, vigilant de no escampar-ho.
El germĆ confĆŗs de l’oĆÆdi. TambĆ© Ć©s un ascomicet, perĆ² amb un comportament diferent: el miceli creix sobretot pel revers de la fulla.
Amb l’oĆÆdi. Recorda: oĆÆdi = polsim blanc a l’anvers; oĆÆdiopsi = polsim blanc al revers i taques grogues delimitades pels nervis a l’anvers. Si hi ha molta humitat, l’oĆÆdiopsi tambĆ© pot mostrar el polsim a l’anvers, i llavors la clau sĆ³n els marges angulosos.
Ćptim entre 20 i 25 Ā°C, i per sobre de 30 Ā°C els sĆmptomes s’acceleren. El perĆode crĆtic Ć©s l’inici de l’estiu.
Retirar les fulles velles afectades.
Airejar els cultius.
Productes assecants, com en l’oĆÆdi.
Un dels fongs mĆ©s comuns i mĆ©s fĆ cils de reconĆØixer. Es dispersa amb el vent i els corrents d’aire. Afecta carbassĆ³, melĆ³, cogombre, tomĆ quet, enciam i moltes altres plantes.
Es confon amb l’oĆÆdiopsi: la clau Ć©s que l’oĆÆdi tĆ© el miceli blanc principalment a l’anvers, i l’oĆÆdiopsi al revers. A l’anvers, l’oĆÆdiopsi el que fa sĆ³n taques clorĆ²tiques que desprĆ©s es tornen grogues.
Ćptim a uns 25 Ā°C i humitat relativa del 50 al 75%. A diferĆØncia de la majoria de fongs, es fa bĆ© en ambients secs, aprofitant nomĆ©s la humitat de la rosada.
Un reg per aspersiĆ³ puntual pot netejar la superfĆcie de la fulla, perquĆØ Ć©s un fong extern.
Retirar totes les restes del cultiu afectat.
Airejar bƩ i no atapeir les plantes.
Sofre, que Ć©s el producte de referĆØncia, aplicat entre 15 i 30 Ā°C: per sota amb prou feines fa efecte i per sobre crema la planta.
L’oomicet que va provocar la Gran Fam irlandesa de la dĆØcada de 1840. Ataca bĆ sicament tota la part aĆØria de la planta i, en patata, tambĆ© el tubercle.
El to bronzejat que fa a la tija es pot confondre amb el de l’Ć car del bronzejat del tomĆ quet.
Humitat relativa alta (85-95%), temperatura moderada (15-22 Ā°C) i sĆ²ls entollats. La malaltia sol aparĆØixer quan plou i desprĆ©s fa sol.
AvanƧar els tractaments preventius abans dels perĆodes de pluja: el coure Ć©s preventiu i si esperes a veure la taca arribes tard.
Evitar el reg excessiu i els entollaments, i afavorir el drenatge.
Airejar i no atapeir les plantes.
Retirar les parts afectades.
No passar-se amb l’adob, per evitar excessos de vigor.
Cucs microscĆ²pics, d’entre 4 i 1000 Āµm, vermiformes i transparents, que viuen al sĆ²l i tenen un estilet a la boca per perforar les cĆØlĀ·lules de l’arrel.
Les gales impedeixen que l’arrel absorbeixi aigua i nutrients, cosa que comporta una disfunciĆ³ important de la nutriciĆ³. A mĆ©s, alguns nematodes sĆ³n transmissors de virus.
El pansiment es pot confondre amb el d’un fong vascular o amb la manca de reg. La diferĆØncia es veu a les arrels.
Els sĆ²ls cĆ lids i sorrencs els afavoreixen. En zones amb nematodes convĆ© implantar els cultius de primavera abans del marƧ i endarrerir els de tardor a l’octubre.
Peus o varietats resistents en tomĆ quet.
RotaciĆ³ de cultiusĀ amb plantes no hoste: Ć©s la mesura de fons.
SolaritzaciĆ³ i biosolaritzaciĆ³ a l’estiu.
Tagetes com a cultiu intercalat, pel seu efecte contra nematodes.
Aportar matĆØria orgĆ nica, que afavoreix la fauna del sĆ²l que els depreda.
Els responsables de bona part dels danys als conreus i als productes emmagatzemats. A Catalunya, els problemes per conills han anat augmentant i van portar a elaborar un pla de prevenciĆ³ de danys.
Rosegada d’escorƧa i arrels, consum de fruits i hortalisses, i destrucciĆ³ d’infraestructures com mĆ negues de reg, tanques i protectors.
Els rodenticides sĆ³n tĆ²xics per a persones i animals domĆØstics i provoquen enverinaments secundaris en rapinyaires i gats: en un hort familiar, val mĆ©s anar per barreres.
Protectors de troncĀ als arbres joves: la mesura mĆ©s simple i eficaƧ.
Tancat perimetral enterrat uns pams si el problema sĆ³n conills.
RepelĀ·lents.
Alguns ocells poden causar problemes seriosos a les collites, perquĆØ s’alimenten de fulles, llavors i fruits.
PĆØrdua de fruita a punt de collir i de llavor acabada de sembrar. Els estornells poden actuar en estols molt nombrosos.
Embossar els fruits que vulguis salvar.
Malles antiocell sobre els fruiters petits i els bancals de llavor.
Cintes reflectants i elements mĆ²bils, tot i que s’hi acostumen.
Un gasterĆ²pode aquĆ tic d’aigua dolƧa procedent de Sud-amĆØrica, molt voraƧ. Ćs plaga de quarantena.
Afecta greument els arrossars del delta de l’Ebre, especialment en les fases primerenques de germinaciĆ³ i creixement.
No alliberar mai exemplars d’aquari al medi.
Ćs plaga de quarantena: si en detectes,Ā cal comunicar-ho a Sanitat Vegetal.
MolĀ·luscs de cos tou que es desplacen lentament ajudats per una mucositat. SĆ³n hermafrodites perĆ² necessiten dos individus per reproduir-se, i poden fer de 2 a 3 generacions l’any amb postes de fins a 400 ous.
S’alimenten sobretot de fulles, amb el seu aparell bucal raspador. En planter i plantes joves poden fer desaparĆØixer una fila sencera en una nit.
Humitat i temperatures suaus. DesprƩs de ploure o de regar, i a la tardor i la primavera.
Fosfat fĆØrric, l’esquer admĆØs en ecolĆ²gic i el mĆ©s segur si tens mascotes.
Trampa de cervesa: un recipient enterrat arran de terra amb cervesa o llevat. Ćs l’atraient tradicional i funciona molt bĆ©.
Barreres fĆsiques i encoixinats secs.
Recollida manual al vespre o desprƩs de ploure.
Un eriĆ²fid originari d’AustrĆ lia, d’uns 0,17 mm: invisible a ull nu, cal lupa. Es desenvolupa bĆ© en ambients cĆ lids i secs, i a la nostra zona apareix a partir del maig.
La planta queda amb un to apagat, s’asseca i pot morir. Els fruits perden color, es clivellen i queden de mida reduĆÆda.
Es pot confondre amb el to bronzejat que fa el mĆldiu a la tija, i l’assecament de les fulles es pot interpretar com un atac d’oĆÆdiopsi o de qualsevol fong que assequi la planta.
Ambients cĆ lids i secs, a partir del maig.
Ćcars depredadors fitosĆØids comĀ Amblyseius andersoni, tot i que no el controlen del tot.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Retirar les plantes molt afectades i evitar escampar-lo durant el maneig.
Fertilitzar equilibradament, evitant l’excĆ©s de nitrogen.
Sofre, sobretot en les primeres etapes del cultiu, que Ʃs el mƩs eficaƧ.
Un tarsonĆØmid especĆfic de la maduixera, que s’instalĀ·la al cor de la planta.
DeformaciĆ³ de les fulles noves i aturada del creixement, amb pĆØrdua important de collita.
Ćcars depredadors.
Partir de planter sa i certificat.
Eliminar les plantes molt afectades.
TarsonĆØmids molt petits (0,2-0,3 mm) i en realitat transparents, malgrat el nom. Molt freqĆ¼ents en cultiu protegit.
Deformacions als botons florals i als borrons, i decoloracions a les fulles joves. La planta atura el creixement apical.
Ambients cĆ lids i humits, sobretot en hivernacle.
Ćcars depredadors fitosĆØids.
Eliminar les parts afectades.
Sofre.
Ćcars diminuts, de 0,5 a 0,6 mm, de coloraciĆ³ variable segons el clima i l’edat: poden ser grocs, verds o vermells. Molt prolĆfics: una femella pot pondre entre 100 i 200 ous cada dos o tres dies.
Xuclen el contingut de les cĆØlĀ·lules. La planta es debilita, les fulles s’assequen prematurament i, en atacs severs, hi ha defoliaciĆ³.
Calor i sequera la disparen. L’estiu Ć©s la seva ĆØpoca.
Sofre, tenint en compte la seva finestra de temperatura.
Mullar el revers de les fulles: l’ambient sec l’afavoreix.
SabĆ³ potĆ ssic i olis, mullant molt bĆ©.
Phytoseiulus persimilis, Ć car depredador molt especĆfic i molt eficaƧ.
No sĆ³n plaga directa del cultiu, perĆ² sĆ³n un bon indicador i un problema indirecte.
Protegeixen i Ā«ramadenĀ» els pugons i les cotxinilles per menjar-se’n la melassa, i n’espanten els depredadors. Mentre hi hagi formigues, les marietes ho tenen mĆ©s difĆcil.
Actives de la primavera a la tardor.
Esquers amb farina i sucre colĀ·locats al marge, no enmig de l’hort.
Tractar el problema de fons, que Ć©s el pugĆ³, no la formiga.
Bandes enganxoses al tronc dels fruiters per impedir que hi pugin.
El talpĆ³ de terra Ć©s un ortĆ²pter gros i inconfusible, amb les potes anteriors transformades en pales excavadores. Viu sota terra.
Talla arrels i colls de plĆ ntules mentre excava. Els danys es concentren al planter i a les plantes acabades de trasplantar.
Actiu de la primavera a la tardor, i mƩs visible desprƩs de regar.
Nematodes entomopatĆ²gens al reg.
Al bancal petit, seguir la galeria i treure’l a mĆ .
Mantenir el sĆ²l treballat.
Erugues de noctĆŗid que viuen al sĆ²l i surten de nit. De dia estan enrotllades just sota la superfĆcie, al peu de la planta.
Tallen les plĆ ntules pel coll, arran de terra. En una nit poden fer caure diverses plantes seguides d’una filera.
Sobretot a la primavera, just quan acabes de trasplantar.
Nematodes entomopatĆ²gensĀ Steinernema carpocapsae.
Buscar-la a mĆ al voltant de la planta tallada: sol ser a pocs centĆmetres i a poca fondĆ ria.
Collarets de cartrĆ³ o ampolla al voltant del coll de les plĆ ntules.
Llaurar a la tardor.
Esquers amb segĆ³ de blat.
Les larves dels escarabats del gĆØnere Agriotes, que viuen al sĆ²l diversos anys abans de fer-se adultes.
Perforen arrels, tubercles i la base de la tija. En patata deixen els tubercles plens de galeries estretes. Les plantes joves poden morir.
MĆ©s actius a la primavera i a la tardor, quan la temperatura del sĆ²l Ć©s suau.
Nematodes entomopatĆ²gensĀ Heterorhabditis bacteriophora, aplicats amb l’aigua de reg.
RotaciĆ³ de cultius i treball del sĆ²l, que exposa les larves.
Trampes amb patata o pastanaga enterrada com a esquer per detectar-los.
Insectes immĆ²bils en estat adult, protegits per un escut ceri o cotonĆ³s, que xuclen la saba. Al fruiter familiar sĆ³n molt habituals.
La succiĆ³ de saba provoca depressiĆ³ vegetativa. Segreguen melassa, sobre la qual creix la negreta que ennegreix l’arbre.
Els tractaments d’hivern van dirigits a les formes hivernants.
Parasitoides comĀ Encarsia perniciosiĀ iĀ Encarsia berlesei.
Olis minerals d’hivern, que actuen ofegant les formes hivernants. Mai fora de l’interval de 5 a 35 Ā°C.
Poda sanitĆ ria de les branques mĆ©s afectades.
Petits dĆpters de la famĆlia Agromyzidae. Liriomyza trifolii Ć©s el mĆ©s freqĆ¼ent i es va trobar per primera vegada a Catalunya el 1981. L’adult sembla una mosca comuna petita, d’1,8 a 2,4 mm, negre i groc.
PĆØrdua de superfĆcie foliar, retard del creixement i menys producciĆ³. Les ferides obren la porta a fongs i bacteris.
Es confon amb la tuta, perĆ² la minadora fa galeries mĆ©s estretes i serpentejants, escampa els excrements per tota la galeria i no ataca el fruit.
Ćptim entre 20 i 25 Ā°C. Es troba tot l’any perĆ² especialment al setembre i l’octubre. En hivernacle es reprodueix tot l’any.
Diglyphus isaeaĀ Ć©s el parasitoide de referĆØncia i ja es troba als camps de manera natural.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
RotaciĆ³ de cultius.
Trampes adhesives grogues des de l’inici del cultiu.
Malles de 10×20 fils/cmĀ² en cultiu protegit.
Un cas curiĆ³s: normalment Ć©s un aliat que es menja ous i larves de tuta i de mosca blanca. PerĆ² quan li falten preses, passa a xuclar la saba de la planta i es converteix en plaga.
Puncions a les fulles amb raquitisme foliar, i anells marrons a tiges i botons florals que provoquen assecament i caiguda de flors i parts de la planta. Les parts mĆ©s joves sĆ³n les mĆ©s afectades.
No confonguis l’avortament natural de les flors del tomĆ quet amb el seu efecte. Els anells marrons sĆ³n el que et permet distingir-ho.
Vol calor: la poblaciĆ³ arriba al mĆ xim cap al final de l’estiu.
Compte amb els tractaments: Ć©s difĆcil que no toquin tambĆ© elĀ Macrolophus.
A Catalunya no es recomana introduir-lo com a fauna auxiliar, perquĆØ ja s’hi estableixĀ Macrolophus pygmaeus, que depreda les mateixes plagues sense fer danys.
Aprofitar-ne el potencial depredador mentre la poblaciĆ³ no sigui prou alta per fer mal.
El bernat marbrejat (Halyomorpha halys) Ć©s d’origen asiĆ tic i molt polĆfag: a Europa se l’ha citat en 51 espĆØcies de plantes. La primera cita a la penĆnsula va ser al campus de la Universitat de Girona el 2016.
Piquen fruits i tiges. Al fruit deixen zones deprimides, decolorades i suroses sota la pell, que el fan incomerciable i de gust desagradable.
Es concentren a l’estiu i a la tardor, i a l’hivern busquen refugi, sovint dins les cases.
Vigilar-les i avisar Sanitat Vegetal si en detectes focus importants.
Malles a l’hivernacle i, si cal, embossar els fruits.
Recollida manual a primera hora del matĆ, quan estan entumides.
Animals molt petits, de 0,5 a 5 mm, difĆcils de veure a ull nu. S’alimenten del contingut de les cĆØlĀ·lules amb un aparell picador-xuclador.
Les picades deformen fulles i flors i deprecien els fruits. PerĆ² el dany mĆ©s gros Ć©s indirecte: sĆ³n els vectors del virus del bronzejat del tomĆ quet (TSWV).
Poblacions altes amb calor i sequera.
Spinosad, apte en ecolĆ²gic, aplicat al vespre i mai amb el cultiu en flor.
Trampes cromĆ tiquesĀ blaves, que Ć©s el color que mĆ©s els atrau.
Malles antiinsectes de pas molt fi.
OriusĀ spp. iĀ Amblyseius swirskiiĀ com a depredadors.
Diverses espĆØcies de papallona nocturna de la famĆlia dels noctĆŗids. Les erugues sĆ³n les que fan el mal.
Roseguen les fulles i provoquen defoliaciĆ³; en atacs forts nomĆ©s queden els nervis. Les erugues petites de Ā«PlusiaĀ» comencen menjant la cara inferior i deixen unes Ā«finestresĀ». Els danys mĆ©s greus sĆ³n en planter i plantes joves. En plantes adultes l’eruga s’introdueix al cabdell i allĆ queda protegida de qualsevol tractament.
Fan de 2 a 6 generacions anuals, de la primavera a la tardor, i l’atac mĆ©s fort Ć©s cap a l’estiu. A l’hivern pupen adherides a fulles, troncs o murs.
DepredadorsĀ Macrolophus,Ā Nesidiocoris,Ā OriusĀ i crisopes; parasitoidesĀ TrichogrammaĀ iĀ Cotesia.
Llaurar el sĆ²l a la tardor per exposar les pupes.
Trampes de feromones per a la detecciĆ³ precoƧ.
Bacillus thuringiensis: aplicar-lo mentre encara mengen fulla, no quan ja sĆ³n dins.
Escarabats molt petits, de 2 a 3 mm, normalment foscos, que salten com puces quan els molestes. Ataquen sobretot les cols i altres crucĆferes.
Els adults es mengen les fulles de les plantes joves i redueixen la superfĆcie foliar, sobretot a les hores de mĆ©s calor. Les larves ataquen les arrels perĆ² no fan mal important. En planter i en plantes acabades de trasplantar els danys poden ser molt greus, especialment si el temps Ć©s sec i cĆ lid.
S’activen amb el bon temps. L’aparellament comenƧa a final de maig i a l’estiu emergeixen els primers adults. Fan dues o tres generacions l’any. Amb fred o pluja es resguarden.
Augmentar la humitat, perquĆØ el temps sec els afavoreix.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Tela blanca o mallaĀ sobre el planter i les plantes joves: Ć©s la mesura mĆ©s efectiva.
Un coleĆ²pter inconfusible que perjudica les solanĆ cies: patata, tomĆ quet i albergĆnia. Ćs plaga de quarantena.
Tant adults com larves devoren les fulles. Un atac fort pot deixar la mata sense fullatge en pocs dies, i les larves sĆ³n molt mĆ©s voraces que els adults.
Apareix a la primavera, quan els adults surten d’hivernar al sĆ²l, i pot fer diverses generacions fins a la tardor.
Bacillus thuringiensisĀ var. tenebrionis, que Ć©s la varietat especĆfica per a larves de coleĆ²pter.
A l’hort petit, laĀ recollida manualĀ d’adults, larves i postes Ć©s molt eficaƧ i no tĆ© cap inconvenient.
RotaciĆ³ de cultius per no deixar-los la patata al mateix lloc.
Un petit lepidĆ²pter originari d’AmĆØrica del Sud, detectat a Catalunya el 2008. Ćs de les plagues que mĆ©s maldecaps dona en tomĆ quet. L’adult Ć©s una arna nocturna grisa amb taques negres, d’un centĆmetre d’envergadura, que de dia s’amaga sota les fulles.
Mines a fulles, tiges i fruits. Amb poblacions baixes ataca sobretot les fulles en formaciĆ³; a les tiges, les zones apicals. Al fruit fa perforacions, normalment sota el calze, i prefereix els fruits encara verds.
Les mines es confonen amb les de la minadora (Liriomyza), perĆ² la tuta fa galeries mĆ©s amples i deixa els excrements en un punt concret, mentre que la minadora les fa estretes i serpentejants i escampa els excrements per tota la galeria. A mĆ©s, la minadora no toca el fruit.
A 30 Ā°C els cicles sĆ³n molt curts i pot fer 10 o 12 generacions l’any: l’estiu Ć©s l’ĆØpoca de mĆ©s incidĆØncia. En hivernacle s’allarga fins a la tardor.
DepredadorsĀ Macrolophus pygmaeusĀ iĀ Nesidiocoris tenuis; parasitoidesĀ Trichogramma achaeaeĀ iĀ Necremnus tutae.
Observacions periĆ²diques i retirar els Ć²rgans afectatsĀ en bosses: si els deixes a terra, les erugues tornen a pujar.
Trampes de feromones per a la detecciĆ³ precoƧ.
RotaciĆ³ amb cultius que no siguin solanĆ cies.
Malles de 6×9 fils/cmĀ² i doble porta en cultiu protegit.
Bacillus thuringiensisĀ var. kurstaki mentre les erugues encara mengen fulla.
Una petita mosca grisosa que afecta cebes, calƧots i porros. Pon a les fulles tendres, al coll o al sĆ²l, i el mal el fan les larves.
Les larves perforen la base dels bulbs creant galeries i ataquen les arrels i el coll de les plĆ ntules. Les ferides obren la porta a fongs i bacteris, que provoquen exsudats i podridures.
Es pot confondre amb el barrinador del porro (Acrolepiopsis assectella), perĆ² aquell Ć©s una eruga que fa galeries a la fulla, no al bulb. Si trobes larves blanques sense potes dins del bulb, Ć©s la mosca de la ceba.
Vol sĆ²ls humits (70-80%), temperatures de 15 a 25 Ā°C i matĆØria orgĆ nica fresca al sĆ²l. A Catalunya fa un primer pic entre abril i maig i un de secundari al setembre-octubre.
Trampes enganxoses per seguir els adults.
RotaciĆ³ de cultius i planter sa.
No incorporar matĆØria orgĆ nica fresca just abans de plantar.
Evitar ferir els bulbs durant el trasplantament.
Malla antiinsectes sobre el bancal.
Un dĆpter procedent del sud-est asiĆ tic. La diferĆØncia amb les altres drosĆ²files Ć©s decisiva: aquesta ataca el fruit sa, no el fruit passat.
Pon dins de fruits sans en el moment de la maduraciĆ³. Afecta cirera, maduixa, figa, raĆÆm, pruna, albercoc, poma, prĆ©ssec, caqui i gerds.
Coincideix amb la maduraciĆ³ dels fruits tous, sobretot a l’estiu.
Un dĆpter molt polĆfag que causa atacs greus en prĆ©ssecs i cĆtrics, perĆ² que tambĆ© pot afectar molts altres fruits de l’hort i del fruiter familiar.
L’adult pon els ous dins dels fruits en procĆ©s de maduraciĆ³, i la larva es desenvolupa i s’alimenta a l’interior. El fruit acaba podrint-se i caient.
Ataca els fruits en maduraciĆ³, per tant a l’estiu i a la tardor segons l’espĆØcie.
Recollir i enterrar bƩ la fruita picada, per trencar el cicle.
Trampes amb atraient alimentari per a captura massiva: la proteĆÆna hidrolitzada i el fosfat biamĆ²nic sĆ³n els clĆ ssics.
Embossar els fruits que vulguis salvar de debĆ².
Petits insectes d’un milĀ·lĆmetre i mig, amb el cos groc i les ales blanques recobertes d’un polsim cerĆ³s. La de la col (Aleyrodes proletella) tĆ© tres taques fosques a les ales anteriors. Volen en nĆŗvol quan es remena la planta.
Adults i larves xuclen la saba i provoquen petits punts grocs, afebliment i retard del creixement. Produeixen melassa, que atrau formigues i afavoreix la negreta. Bemisia tabaci Ć©s, a mĆ©s, transmissora del virus de la cullera del tomĆ quet.
La negreta que provoca es pot confondre amb la del pugĆ³. Mira sempre qui hi ha a sota abans de decidir.
Volen temperatures cĆ lides. La posta es concentra al maig i al setembre, i fa quatre o cinc generacions l’any. Els adults aguanten el fred i es poden veure tot l’any.
Probablement la plaga mĆ©s universal de l’hort. Dins d’una mateixa espĆØcie hi ha individus Ć pters, d’aspecte globĆ³s i sense ales, i individus alats, que sĆ³n els que colonitzen plantes noves. Poden ser plaga tot l’any, encara que amb temperatures molt altes o molt baixes la poblaciĆ³ baixa.
S’alimenten de la saba i provoquen punts grocs, esgrogueĆÆment, deformacions i encrespament de les fulles, i afebliment general. A mĆ©s segreguen melassa, un lĆquid ensucrat que atrau formigues i sobre el qual creix la negreta, un fong negre que recobreix la fulla. I sĆ³n transmissors de virus, que sovint Ć©s el dany mĆ©s greu.
La negreta la produeixen tant els pugons com la mosca blanca: si en veus, mira bĆ© quina de les dues tens a sota. Les poblacions primerenques afecten sobretot les fulles; les tardanes, les tiges i les inflorescĆØncies.
Passen l’hivern en forma d’ou i eclosionen a l’inici de la primavera. Entre juny i agost apareixen els individus alats. A la tardor s’aparellen per pondre els ous que passaran l’hivern.