T'expliquem tot el que necessites saber per tractar i evitar plagues
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.
Provoca la formaciĆ³ de gales i tumors al coll de l’arrel, sobretot en fruiters de pinyol, vinya i ornamentals. Els danys sĆ³n especialment importants als vivers.
Com la reconeixerĆ s
Tumors llenyosos i irregularsĀ al coll de l’arrel i a la base del tronc.
La planta es debilita progressivament perquĆØ es redueix la circulaciĆ³ de la saba.
Phytophthora vol dir literalment Ā«destructor de plantesĀ». Aquests fongs viuen al sĆ²l i provoquen necrosi a la part baixa del tronc o coll de la planta i a les arrels petites.
Com la reconeixerĆ s
La planta esĀ colĀ·lapsa de cop, sovint sense senyals previs a la fulla.
Fongs vasculars que circulen pels vasos de la saba i els bloquegen. En poques setmanes es mor la part de la planta que queda per damunt del focus d’infecciĆ³.
La planta es panseix a les hores de sol i es recupera de nit, fins que ja no es recupera.
Talla la tija en secciĆ³: hi veurĆ s els vasos conductors enfosquits, marrons.
Clorosi a les fulles, necrosi i defoliaciĆ³.
Amb quĆØ es pot confondre
El pansiment es pot confondre amb el dels nematodes o amb el pansiment bacteriĆ . Mira les arrels (nĆ²duls = nematodes) i la secciĆ³ de la tija (vasos foscos = fong vascular; exsudat blanc en submergir-la en aigua = bacteri).
Quan apareix
Viuen al sĆ²l i poden sobreviure-hi molt de temps. Els sĆ²ls cĆ lids afavoreixen el fusarium.
QuĆØ hi pots fer
No hi ha cura un cop la planta estĆ infectada: cal arrencar-la i no compostar-la.
Varietats resistents: n’hi ha unes 200 de tomĆ quet resistents a Fusarium, i el famĆ³s RAF vol dir precisament Ā«Resistent A FusariumĀ».
Podridures d’aspecte humitĀ acompanyades d’una floridura de colorĀ gris marrĆ³ o gris blanquinĆ³s, amb aspecte pulverulent.
Es concentra a les zones baixes de la planta i a la corona.
De vegades s’hi veuen els esclerocis: estructures petites i negres.
Amb quĆØ es pot confondre
Es confon amb la podridura blanca de l’esclerotĆnia i amb la podridura basal de la rizoctĆ²nia. La botritis fa la floridura grisa; l’esclerotĆnia, blanca i cotonosa.
Cucs microscĆ²pics, d’entre 4 i 1000 Āµm, vermiformes i transparents, que viuen al sĆ²l i tenen un estilet a la boca per perforar les cĆØlĀ·lules de l’arrel.
Com la reconeixerĆ s
Arrenca una planta afectada i mira-li les arrels: hi trobarĆ s gales o nĆ²duls arrodonits, com si fossin perletes.
A la part aĆØria, la planta creix poc, s’esgrogueeix i es panseix a les hores de sol malgrat tenir humitat.
Els responsables de bona part dels danys als conreus i als productes emmagatzemats. A Catalunya, els problemes per conills han anat augmentant i van portar a elaborar un pla de prevenciĆ³ de danys.
Com la reconeixerĆ s
EscorƧa rosegada a la base dels arbres joves.
Galeries i monticles de terra en el cas dels talps.
Petjades i excrements; en el senglar, la terra remenada.
Quins danys fa
Rosegada d’escorƧa i arrels, consum de fruits i hortalisses, i destrucciĆ³ d’infraestructures com mĆ negues de reg, tanques i protectors.
MolĀ·luscs de cos tou que es desplacen lentament ajudats per una mucositat. SĆ³n hermafrodites perĆ² necessiten dos individus per reproduir-se, i poden fer de 2 a 3 generacions l’any amb postes de fins a 400 ous.
Com la reconeixerĆ s
Rastres de bavaĀ brillants sobre la terra i les fulles: el senyal definitiu.
Forats irregulars a les fulles, amb el marge net.
Mengen de nit: de dia busca’ls sota pedres, taulons i encoixinats.
Quins danys fa
S’alimenten sobretot de fulles, amb el seu aparell bucal raspador. En planter i plantes joves poden fer desaparĆØixer una fila sencera en una nit.
Al fruit, la pell s’asseca i es va clivellant, i queda de color marrĆ³.
Quins danys fa
La planta queda amb un to apagat, s’asseca i pot morir. Els fruits perden color, es clivellen i queden de mida reduĆÆda.
Amb quĆØ es pot confondre
Es pot confondre amb el to bronzejat que fa el mĆldiu a la tija, i l’assecament de les fulles es pot interpretar com un atac d’oĆÆdiopsi o de qualsevol fong que assequi la planta.
Quan apareix
Ambients cĆ lids i secs, a partir del maig.
QuĆØ hi pots fer
Ćcars depredadors fitosĆØids comĀ Amblyseius andersoni, tot i que no el controlen del tot.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Retirar les plantes molt afectades i evitar escampar-lo durant el maneig.
Ćcars diminuts, de 0,5 a 0,6 mm, de coloraciĆ³ variable segons el clima i l’edat: poden ser grocs, verds o vermells. Molt prolĆfics: una femella pot pondre entre 100 i 200 ous cada dos o tres dies.
A Catalunya no es recomana introduir-lo com a fauna auxiliar, perquĆØ ja s’hi estableixĀ Macrolophus pygmaeus, que depreda les mateixes plagues sense fer danys.
Aprofitar-ne el potencial depredador mentre la poblaciĆ³ no sigui prou alta per fer mal.
S’activen amb el bon temps. L’aparellament comenƧa a final de maig i a l’estiu emergeixen els primers adults. Fan dues o tres generacions l’any. Amb fred o pluja es resguarden.
QuĆØ hi pots fer
Augmentar la humitat, perquĆØ el temps sec els afavoreix.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Els excrements queden concentratsĀ en un puntĀ de la galeria.
Quins danys fa
Mines a fulles, tiges i fruits. Amb poblacions baixes ataca sobretot les fulles en formaciĆ³; a les tiges, les zones apicals. Al fruit fa perforacions, normalment sota el calze, i prefereix els fruits encara verds.
Una petita mosca grisosa que afecta cebes, calƧots i porros. Pon a les fulles tendres, al coll o al sĆ²l, i el mal el fan les larves.
Com la reconeixerĆ s
Les larves sĆ³n blanques, d’uns 10 mm,Ā sense cap ni potes, i les trobarĆ s dins del bulb i entre les arrels.
A la fulla apareixen taques groguenques.
Quins danys fa
Les larves perforen la base dels bulbs creant galeries i ataquen les arrels i el coll de les plĆ ntules. Les ferides obren la porta a fongs i bacteris, que provoquen exsudats i podridures.
Vol sĆ²ls humits (70-80%), temperatures de 15 a 25 Ā°C i matĆØria orgĆ nica fresca al sĆ²l. A Catalunya fa un primer pic entre abril i maig i un de secundari al setembre-octubre.
QuĆØ hi pots fer
Trampes enganxoses per seguir els adults.
RotaciĆ³ de cultius i planter sa.
No incorporar matĆØria orgĆ nica fresca just abans de plantar.
La negreta que provoca es pot confondre amb la del pugĆ³. Mira sempre qui hi ha a sota abans de decidir.
Quan apareix
Volen temperatures cĆ lides. La posta es concentra al maig i al setembre, i fa quatre o cinc generacions l’any. Els adults aguanten el fred i es poden veure tot l’any.
QuĆØ hi pots fer
Trampes cromĆ tiques grogues per detectar i comptar.
Passen l’hivern en forma d’ou i eclosionen a l’inici de la primavera. Entre juny i agost apareixen els individus alats. A la tardor s’aparellen per pondre els ous que passaran l’hivern.
QuĆØ hi pots fer
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Trampes adhesives grogues des de l’inici del cultiu, per detectar-los aviat.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.
