QUÉ SÓN I PER QUÈ IMPORTEN

Els amfibis combinen una fase larvària aquàtica amb una fase adulta principalment terrestre. La seva pell, permeable a l'aigua, als gasos i a molts compostos químics, els converteix en bioindicadors excepcionals: responen abans que cap altre grup de vertebrats a la degradació d'un territori.

Són el grup de vertebrats més amenaçat del planeta. A Catalunya pateixen la pèrdua dels punts d'aigua tradicionals (basses, abeuradors, safareigs, fonts), la fragmentació per infraestructures, els productes fitosanitaris, les espècies invasores (gambúsia, cranc roig americà, tortugues exòtiques) i dos fongs patògens.

Les 15 espècies d'amfibis que podem trobar en ambients agrícoles?

A la nostra finca hi hem detectat tritó palmat, gripau corredor, granota verda, granota pintada, gripau comú i gripau d'esperons. (Fotografies de Santiago Poch)

(Salamandra salamandra)

Salamandra comuna

(Pleurodeles waltl)

Ofegabous ibèric

(Calotriton asper)

Tritó pirinenc

(Calotriton arnoldi)

Tritó del Montseny

(Triturus marmoratus)

Tritó verd

(Alytes obstetricans)

Tòtil comú

(Alytes almogavarii)

Tòtil català

(Discoglossus pictus)

Granota pintada mediterrània

(Pelobates cultripes)

Gripau d'esperons ibèric

(Lissotriton helveticus)

Tritó palmat

(Bufo spinosus)

Gripau comú ibèric

(Epidalea calamita)

Gripau corredor

(Hyla meridionalis)

Reineta meridional

(Rana temporaria)

Granota roja

(Pelophylax perezi)

Granota verda ibèrica

Importància a l’hort

d Control biològic: un gripau o granota adult consumeix desenes d'invertebrats per nit ja siguin mosquits, mosques, llimacs, cargols, erugues, escarabats...

d Control de mosquits: els capgrossos competeixen amb les larves de mosquit pels recursos de la columna d'aigua.

d Base tròfica: són la presa d’altres animals com serps, llúdrigues, i ocells com bernats pescaires, òlibes i altres rapinyaires.

d Diagnòstic immediat: una població reproductora estable indica un hort funcionalment sa.

QUÉ SÓN I PER QUÈ IMPORTEN

El Seguiment d’Amfibis Comuns de Catalunya (SACC) és el programa oficial de ciència ciutadana per estudiar a aquest grup.

Unitats de seguiment

El SACC treballa amb tres tipologies d’unitat, i l’objectiu és censar-ne dues de cada tipus per quadrícula UTM 10×10:

  • Bassa temporània
  • Bassa permanent
  • Curs d’aigua
Les dues fitxes
  • Fitxa de metadades: caracterització de la unitat de seguiment. S’omple un cop l’any.
  • Fitxa d’observacions: caracterització del cens i comptatge d’amfibis. S’omple a cada cens.

Hi ha joc de fitxes diferenciat per a punts d’aigua i per a cursos d’aigua. Totes són descarregables des de la pàgina «Com participar» del SACC.

Com entrar-hi
  • Assistir a una jornada formativa (la SCH n’organitza diverses cada primavera arreu del territori).
  • Escollir la unitat de seguiment i comunicar-la als coordinadors.
  • Omplir la fitxa de metadades el primer any.
  • Fer els censos amb monitoratge diürn (postes i larves) i nocturn (cants de mascles) en els moments clau del cicle reproductor.
  • Enviar les dades amb la fitxa d’observacions.
  • Contacte: sacc@soccatherp.org

Fitxes i protocols oficials

SACC — Com participar (manual de voluntariat + fitxes de metadades i observacions, punt d’aigua i curs d’aigua)

+ informació

Fitxes d’identificació d’amfibis de Catalunya (SCH) — totes les espècies, JPG i PDF

+ informació

Claus dicotòmiques de postes i larves d’amfibis (SCH)

+ informació

Cant de granotes i gripaus (SCH) — imprescindible per als censos nocturns

+ informació

Fitxes d’herpetofauna aquàtica de Catalunya (PDF complet)

+ informació

Malalties emergents dels amfibis i bioseguretat (SCH) (PDF complet)

+ informació

Formulari de cites de la SCH per a observacions puntuals

+ informació

Què podem fer per millorar l’habitat?

Bassa naturalitzada per a amfibis
  • Superfície: mínim 5–10 m². Com més gran, més estable ecològicament.
  • Profunditat variable: zones somes de 10–30 cm per a postes i desenvolupament larvari, i zones de 60–100 cm que evitin l’assecament total a l’estiu.
  • Vores en pendent suau: mai parets verticals. Si s’impermeabilitza amb làmina, cobrir els marges amb sorra, grava i terra.
  • Rampa de sortida: obligatòria si hi ha qualsevol paret vertical o lliscant. Sense rampa, una bassa esdevé una trampa mortal, pel que els amfibis i altres animals hi entren i no en poden sortir.
  • Vegetació autòctona: hidròfits submergits (Potamogeton pusillus, P. nodosus, Chara braunii), helòfits emergents (Eleocharis palustris, Iris pseudacorus, Carex spp.) i vegetació higròfila als marges.
  • Refugis connectats: pedres, troncs i un mur de pedra a la vora ofereixen refugi sec immediat.
  • Ubicació: sol parcial (4–6 h/dia) amb part d’ombra. Idealment connectada amb altres hàbitats naturals o punts d’aigua.
  • Tancament perimetral: en zones amb senglar, hem de valorar posar una tanca.
  • Mai introduir-hi: peixos (gambúsia, carpí, perca), tortugues exòtiques ni cranc roig americà. Depreden ous i larves i poden eliminar la població sencera.
Mesures complementàries
  • Motes que retinguin aigua de pluja de manera efímera (cicle addicional útil per a algunes espècies).
  • Corredors de vegetació no segada entre la bassa i bardisses, bosc o altres punts d’aigua.
  • Rampes de sortida als safareigs i abeuradors existents, mesura barata i de gran impacte.
  • Eliminació de l’ús de productes fitosanitaris a tota la finca.
  • Evitar la il·luminació nocturna a la zona de la bassa (desorienta els adults en migració reproductora).
  • Bioseguretat: desinfectar botes i material entre punts d’aigua diferents.