No products in the cart.
Les varietats que ens menjàvem
VARIETATS TRADICIONALS I ON TROBAR-LES
ALBERGÍNIA BLANCA
Solanum melongena L. · Solanàcies
Com és
Varietat de mata baixa. Fa un fruit petit, molt dolç i melós.
La seva història
En Josep Comasòlivas conserva aquesta varietat provinent de la casa de la Bauma de Castellbell i el Vilar.
On trobar-la
Banc de Llavors del Vallès Oriental →
Font
Fitxa de la varietat al Banc de Llavors del Vallès Oriental (llavorsvallesoriental.cat).
Varietat conservada al Banc de Llavors del Vallès Oriental.
Albergínia lila de menorca
On trobar-la
Banc de Llavors del Vallès Oriental →
Font
Varietat conservada al Banc de Llavors del Vallès Oriental.
Informació i imatges cedides pel Banc.
Albergínia lila llarga
Solanum melongena L. · Solanàcies
Com és
De creixement vigorós, alta i erecte amb molta mata. Les tiges son d’un color verd fosc. Les vores de les fulles formen suaus lòbuls. Tenen una longitud de 15 a 20 cm per 10 cm d’amplada. Les llavors són de color marró clar i lenticulars.
La seva història
Ja citada l’any 1881 com la catalana pel seu cultiu generalitzat al país. Al Vallès s’han localitzat dues entrades de la varietat.
Al camp
A mitjans de març, les plàntules es traslladen a un planter protegit i entre mitjans d’abril i mitjans de maig es col·loquen a terra.
El tast
Per a consumir cuita acompanyada d’altres verdures. De pell fina i textura molt cremosa.
On trobar-la
Banc de Llavors del Vallès Oriental →
Font
Fitxa de la varietat al Banc de Llavors del Vallès Oriental (llavorsvallesoriental.cat)
Varietat conservada al Banc de Llavors del Vallès Oriental.
ALBERGÍNIA NEGRA LLARGA
Solanum melongena · Solanàcies
Com és
És una planta anual que no necessita un tutor tot i que pot arribar a fer fins a 150 cm d’alçada. La mata té algunes espines. La tija és pilosa i les fulles glauques, amples, i amb llargs pecíols. Les fulles són simples, de fins a 20 cm de llarg. Les flors són de color blanc o malva amb forma d’estel de cinc puntes. El fruit, l’albergínia, és una drupa amb nombroses llavors.
Al camp
Es conrea en climes tropicals o subtropicals. Si li manca aigua serà molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. És una planta d’estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis.
On trobar-la
Banc de Llavors del Vallès Oriental →
Font
Fitxa de la varietat al Banc de Llavors del Vallès Oriental (llavorsvallesoriental.cat)
Varietat conservada al Banc de Llavors del Vallès Oriental.
Els bancs de llavors: qui guarda el que ens menjàvem
Al segle passat vam perdre bona part de les varietats que s’havien anat seleccionant durant generacions. El que en queda és aquí gràcies a pagesos que van guardar llavors en pots de vidre i a un grapat d’entitats que fa dècades que les recull, les cultiva i les torna a repartir.
QUÈ ÉS UN BANC DE LLAVORS
Un banc de llavors és una col·lecció viva de varietats agrícoles. Viva és la paraula important: no és un magatzem on les llavors s’hi queden, sinó un sistema que les ha de tornar a sembrar cada pocs anys perquè no perdin la capacitat de germinar. Cada varietat es cultiva, es multiplica, se’n recullen llavors noves i es torna a guardar.
La feina d’un banc de llavors té tres potes:
- La prospecció. Anar a buscar pagesos i pageses grans que encara guarden llavors de casa i documentar què tenen, d’on ve i com ho cultivaven. Sovint és una cursa contra el rellotge.
- La conservació i multiplicació. Cultivar cada varietat, caracteritzar-la i produir-ne llavor nova de manera controlada, evitant els encreuaments.
- La difusió. Tornar-les a posar en circulació, cedint-les a qui les vulgui cultivar. Una varietat només es conserva de debò si algú se la menja.
Una llavor guardada en un calaix acaba morint. L’única conservació que funciona de veritat és tornar-la a sembrar cada any.
I una biblioteca de llavors?
Una biblioteca de llavors funciona com una biblioteca de llibres, però amb sobres de llavors: n’agafes en préstec, les sembres, i al final de la temporada en tornes de les que has collit. No hi ha diners pel mig, hi ha compromís de retornar.
La idea és preciosa perquè inverteix la lògica: en comptes de comprar llavor cada any a una empresa, el cultivador passa a ser part de la cadena de conservació. I com que cada persona la sembra al seu hort, la varietat es va adaptant a mil llocs diferents alhora.
A PROP DE CASA
Al Vallès Oriental, el Banc de Llavors i la Xarxa de Biblioteques van posar en marxa el febrer del 2026 el projecte Biblioteca de Llavors, que porta les varietats locals de la comarca als espais de lectura. És un bon exemple de com una biblioteca municipal pot fer de node de conservació.
Per què importa
Les varietats locals són poblacions de plantes adaptades de manera natural a les condicions d’una zona concreta, associades a un sistema de conreu tradicional. No són el resultat d’un laboratori: són el resultat de generacions de pagesos guardant la llavor de la planta que millor els anava.
Això vol dir tres coses molt pràctiques per a qui té un hort:
- Estan adaptades al lloc. Una varietat seleccionada durant cent anys al Vallès sap què és l’estiu del Vallès.
- Pots guardar-ne la llavor. A diferència dels híbrids F1, les varietats tradicionals es reprodueixen fidelment: el que sembres l’any que ve s’assembla al que has collit.
- Solen guanyar en gust. La selecció comercial ha prioritzat la producció, la resistència al transport i l’aspecte. La selecció pagesa prioritzava menjar-s’ho.
I n’hi ha una de fons: la diversitat és una assegurança. Com més estret és el ventall genètic del que cultivem, més exposats estem a una plaga o a un canvi de clima que se l’endugui de cop.
El Catàleg oficial de Catalunya
Des del 2012, Catalunya té un Catàleg de varietats locals d’interès agrari creat pel Decret 131/2012. Per entrar-hi, una varietat ha d’acreditar un mínim de 50 anys de conreu al territori.
L’abril del 2015 es va crear el Banc de Llavors de varietats locals d’interès agrari de Catalunya, ubicat al Laboratori de Llavors del DARP a Lleida. Hi conserven les llavors de les varietats inscrites al Catàleg i també lliuraments espontanis de pagesos que volen que es guardi el que tenen.
On són els bancs de llavors
Catalunya: la Xarxa de Graners
Creada el 2004 a partir dels antics Bancs Locals de Llavors Autogestionats, la Xarxa Catalana de Graners agrupa una vintena d’entitats que treballen per fomentar el lliure intercanvi de llavors i informació. Cada membre funciona de manera independent però comparteix informació amb la resta, i tots plegats es coordinen amb la Red de Semillas a escala estatal.
L’Espigall
Vallès Oriental
Explotació hortícola de varietats locals a Can Draper (l’Ametlla del Vallès) des del 2002, i consultora en agroecologia. Gestionen directament el Banc de Llavors del Vallès Oriental i en fan l’assessorament tècnic.
Esporus
Bages
Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada, en marxa des del 2002. Més de 350 varietats d’horta, lleguminoses i cereals d’arreu de Catalunya.
Les Refardes
Bages · venda de llavors
Equip de 18 finques certificades en ecològic repartides pel territori que produeixen i venen llavor de varietats locals, en format per a aficionats i per a professionals.
Arboreco
Baix Empordà · fruiters
Recuperació de fruiters i fruits silvestres. Més de 150 varietats antigues entre pomeres, pereres, albercoquers, cirerers, presseguers, pruneres, magraners i figueres.
Llavors Orientals
Vallès Oriental
Promoció i difusió de les varietats locals de la zona, especialment tomàquets i llegums. Són els responsables de la recuperació dels tomàquets del Vallès.
La Panotxa
Vallès Central
Prospecció entre pagesos que encara guarden llavors, amb documentació del maneig de cada planta. Cultiven, cataloguen i n’ofereixen còpia a qui n’estigui interessat.
Cultures Trobades
Ponent
Des del 2008, biodiversitat pagesa de Ponent: horta, fruiters, vinyes, oliveres i cereals, i fins i tot la raça de la Cabra Catalana al Montsec.
Col·lectiu Eixarcolant
Anoia · plantes silvestres
Banc de llavors amb més d’un centenar d’espècies silvestres amb potencial de cultiu. Recuperen usos de la vegetació espontània en clau agroecològica.
Ecomercaderet
Anoia
Banc de llavors i planter nascut a Santa Margarida de Montbui, centrat en el patrimoni etnobotànic i les varietats agrícoles de la comarca.
Fundació Emys
La Selva
Entitat de conservació que integra la recuperació de varietats locals dins de projectes de custòdia del territori i agricultura sostenible.
Banc de Llavors de Collserola
Collserola
Conservació de varietats locals de l’entorn del parc i de l’àrea metropolitana.
Banc de Llavors de Roda de Ter
Osona
Banc local de conservació de varietats de la plana de Vic i entorn.
Triticatum
La Garrotxa · cereals
Especialitzats en la recuperació de varietats de cereals tradicionals i blats antics.
EcoLlavors
La Garrotxa
Banc de llavors de la Garrotxa, membre de la Xarxa Catalana de Graners des dels seus inicis.
L’Almaixera
Tarragona
Banc de llavors del Camp de Tarragona, dedicat a la conservació i el lliure intercanvi de varietats locals.
Banc de Llavors Pirineus de Lleida
Alta Ribagorça
Conservació de varietats adaptades a l’alta muntanya i al clima pirinenc, sovint molt diferents de les de plana.
Banc de Llavors del Vallès Occidental
Castellar del Vallès
Conserva varietats del Vallès Occidental com la col brotonera, la col de paperina o les favetes Campamar.
La Caseta
Alt Penedès
Banc de llavors de l’Alt Penedès, membre de la Xarxa Catalana de Graners.
Fora de la Xarxa hi ha altres col·leccions importants, com la Fundació Miquel Agustí (UPC), de la qual parlem tot seguit.
Llistat complet de la Xarxa Catalana de Graners · Directori d’entitats conservadores del DARP
Vallès Oriental: el banc de la comarca
El Banc de Llavors del Vallès Oriental és un projecte conjunt del Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Granollers, Llavors Orientals i La Panotxa, amb la gestió tècnica de L’Espigall. Està ubicat físicament al Museu i actualment hi ha més de 170 varietats d’horta i més de 300 referències de mostres entrades.
Té fitxa de cada varietat recuperada i impulsa projectes com «Llavors de Sempre», de repartiment de safates de planter de varietats locals, i el repartiment de planter a la fira Lliga’t a la Terra de Santa Eulàlia de Ronçana.
On trobar planter de varietats locals
Cada cop més planteristes ofereixen varietats locals. Aquests són els més propers, segons el llibret «12 mesos, 12 varietats locals» del Consell Comarcal:
Hortiplant
Caldes de Montbui
Andreu i Sebastià Puigdueta. Passeig del Remei, s/n.
Can Mataporcs
Santa Eulàlia de Ronçana
Jaume Flaquer, el planteraire que ha conservat el tomàquet de penjar de can Mataporcs i el pebrot del bitxo groc. Carrer Ponent cantonada camí de Caldes.
can ros
L’Ametlla del Vallès
Quim Bigas. La casa que ha conservat, entre d’altres, el tardà de Riells.
germinàlia
Mataró
Carretera de Mata BV-5031, km 3.
Fira Lliga’t a la Terra
Santa Eulàlia de Ronçana
Fira anual de final d’abril al Centre Cívic La Fàbrica, on el Banc de Llavors i Llavors Orientals reparteixen planter de varietats locals. Al mateix municipi s’hi celebra també la Fira del Tomàquet.
La col·lecció més gran de Catalunya
Banc de Germoplasma de la Fundació Miquel Agustí
UPC · Castelldefels
Amb 2.428 entrades de 29 espècies hortícoles, de les quals 1.225 són varietats tradicionals catalanes, és la col·lecció més gran del país. Les seves col·leccions més importants són la de mongeta (999 entrades) i la de tomàquet (967). Va néixer als anys noranta a partir dels treballs de recollida de la mongeta del ganxet.
El 2012, la Fundació Miquel Agustí va elaborar amb el DARP la Primera proposta de l’Atles de les varietats hortícoles locals catalanes, on apareixen més de dues-centes varietats tradicionals de vint-i-set espècies diferents.
Les tres fases de l’erosió
Els investigadors de la Fundació Miquel Agustí descriuen que hem perdut diversitat en tres onades encadenades. La primera (1960-1980), amb la Revolució Verda i la substitució de varietats tradicionals per millorades als grans cultius de cereal. La segona (1980-2000), amb la globalització i l’estandardització alimentària. I una tercera, que estem vivint ara, lligada a la desaparició d’un model d’explotació tradicional i d’una cultura sensorial pròpia de les generacions que mantenien el vincle amb determinades varietats.
País Valencià
CIEF — Banc de llavors de varietats tradicionals
Generalitat Valenciana
Des del 2016 gestiona la Col·lecció de Varietats Tradicionals Valencianes, amb col·lecció base de conservació i col·lecció activa de préstec. Les llavors es produeixen seguint el reglament de producció ecològica.
Llavors d’Ací
País Valencià
Associació de conservació i difusió de llavors tradicionals valencianes, que col·labora amb el CIEF i fa formació sobre llavors lliures.
L’eina de referència és el Catàleg Valencià de Varietats Tradicionals d’Interès Agrari, amb un sistema de préstec de llavors que reparteix material des de les estacions experimentals de Carcaixent, Vila-real i Elx.
Illes Balears
Associació de Varietats Locals
Mallorca i Balears
Constituïda el 2002, recupera varietats d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters. Són les úniques productores de llavor ecològica certificada de les illes, i distribueixen a una trentena llarga de botigues.
Varietats Locals IB
IRFAP · Illes Balears
Inventari de les col·leccions de varietats locals de les Illes, amb cercador per espècie o varietat i fitxa completa de cadascuna: origen, usos, coneixements associats i caràcters morfològics.
COM ACONSEGUIR-NE
Hi ha tres vies. Comprar-ne a productors de llavor de varietats locals com Les Refardes o l’Associació de Varietats Locals. Demanar-ne en préstec a un banc o biblioteca de llavors, amb el compromís de tornar-ne. I intercanviar-ne a les fires i mercats d’intercanvi, que és com s’ha fet tota la vida.
Imatges i informació del Vallès Oriental cedides pel Banc de Llavors del Vallès Oriental. Directori elaborat a partir del registre d’entitats conservadores del Departament d’Agricultura (DARP), la Xarxa Catalana de Graners i les fonts pròpies de cada entitat. Contingut de difusió sense finalitat lucrativa. Si portes un banc de llavors i vols que hi siguem, escriu-nos.
