Trindincut sit
lorem
Trindincut sit
lorem
Trindincut sit
lorem
Adiscipng sit
dolore
Dolore amet
ipsum
Ullamco nisi
laboris
ArtĆcles i publicacions sobreconsells per atendre el teu hort de la millor manera, tal i comes mereix.
VĆdeos de contingut Ćŗtil que pots consultar per apendre tot allò que envolta les teves plantes i quĆØ necessiten.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.
Lorem ipsum dolor sit amet, for consetetur sadipscing elitr

El primer virus que es va descobrir, l’any 1899. Ćs extraordinĆ riament estable i es transmet amb molta facilitat per contacte.
Per contacte, i pot romandre viable molt de temps en restes vegetals seques, inclòs el tabac de cigarreta.
Arrencar les plantes afectades i no compostar-les.
No fumar mentre es manipulen les plantes, i rentar-se les mans si s’ha tocat tabac.
Higiene d’eines.
Llavor sana.

Dos virus diferents amb sĆmptomes que es poden encavalcar. El PepMV afecta sobretot tomĆ quet i cogombre i es transmet per simple contacte.
Els sĆmptomes són molt variables segons la varietat i les condicions, i es poden confondre amb carĆØncies nutricionals o amb fitotoxicitat.
El PepMV es transmet per contacte; el CMV, per pugons.
Arrencar les plantes afectades.
Higiene de mans i eines.
Controlar els pugons en el cas del CMV.
Eliminar herbes adventĆcies que facin de reservori.

Un virus relativament recent que afecta principalment tomĆ quet i pebrot. Els sĆmptomes varien segons el cultiu i la varietat.
Es transmet per contacte: entre planta i planta, amb eines contaminades, o a travƩs de la roba i les mans.
Arrencar i destruir les plantes afectades.
Higiene de mans i eines: és la mesura clau, perquè no depèn de cap insecte.
Llavor i planter certificats.
No fumar ni manipular tabac abans de tocar les plantes.

Afecta solanĆ cies (tomĆ quet, pebrot, albergĆnia, patata) i tambĆ© mongeta, fava i enciam. El transmeten els trips.
Lligat a la població de trips.
Arrencar les plantes afectades.
Controlar els trips: trampes blaves, malles,Ā Orius.
Eliminar herbes adventĆcies, que fan de reservori.

Plaga de quarantena que atura el creixement de la tomaquera. El transmet la mosca blanca Bemisia tabaci.
Lligat a la presĆØncia de mosca blanca, per tant a l’estiu i la tardor.
Arrencar les plantes afectades: la transmissió Ć©s persistent i irreversible, i el virus hi queda encara que treguis els brots amb sĆmptomes.
Controlar la mosca blanca: sense vector no hi ha virus.
Malles antiinsectes i trampes grogues.
Varietats tolerants, tenint en compte que no exclouen la presĆØncia del virus, nomĆ©s eviten els sĆmptomes.

Provoca la formació de gales i tumors al coll de l’arrel, sobretot en fruiters de pinyol, vinya i ornamentals. Els danys són especialment importants als vivers.
Els nòduls dels nematodes són petits, rodons i a les arrels fines; el tumor del coll és gros, llenyós i al coll.
Anar amb compte de no ferir arrels ni coll durant la plantació: és per allà que entra.
Plantar en sòls sans i amb planta sana, revisant que no tingui tumors a les arrels.

Bacteris que provoquen taques a les fulles i als fruits de moltes hortĆcoles i fruiters.
Les taques fúngiques solen ser més rodones i amb anells concèntrics; les bacterianes són més angulades i amb halo.
Es propaga amb la pluja, els esquitxos i el reg per aspersió. Els sĆmptomes mĆ©s espectaculars apareixen desprĆ©s de les gelades primaverals amb humitat alta.
El coure Ć©s l’Ćŗnic dels clĆ ssics amb acció bactericida, i Ć©s preventiu.
No regar per aspersió ni treballar entre les plantes mullades.
Llavor i planter sans.
Rotació de cultius i eliminació de restes.

Malaltia bacteriana de quarantena de la patata. A hores d’ara no s’ha localitzat a Catalunya.
No reutilitzar patata de collita pròpia com a llavor si has tingut problemes.
Llavor de patata certificada, sempre.
Ćs plaga de quarantena:Ā si sospites que la tens, comunica-ho a Sanitat Vegetal.

Una de les malalties bacterianes de quarantena de la UE. Afecta tomĆ quet i altres hortĆcoles.
El pansiment es confon amb el dels fongs vasculars. La progressió lenta cap amunt i les à rees internervials fosques són les pistes.
Ćs plaga de quarantena: si sospites que la tens, val la pena comunicar-ho.
Llavor i planter certificats: es transmet per llavor.
Desinfectar eines entre plantes.
Arrencar i destruir les plantes afectades, no compostar-les.
Rotació llarga.

Els bacteris no poden perforar l’epidermis: necessiten una ferida o una obertura natural per entrar. Un cop dins, dissolen els teixits.
Les podridures fĆŗngiques (botritis, esclerotĆnia) fan miceli visible i no fan aquesta pudor caracterĆstica.
Calor i humitat, i sobretot desprƩs de ferides de collita o de maneig.
Netejar les eines entre plantes.
Evitar ferir els òrgans durant la collita i el maneig.
Collir amb el material sec i no en hores humides.
Ventilar bĆ© els llocs d’emmagatzematge.

Una malaltia tĆpica del tomĆ quet en hivernacle o en ambients molt humits. Afecta sobretot les fulles.
L’esgrogueĆÆment a l’anvers es pot confondre amb l’oĆÆdiopsi, però el feltre oliva del revers Ć©s inconfusible.
Humitat relativa molt alta i poca ventilació. Ćs una malaltia de cultiu protegit mĆ©s que d’aire lliure.
Varietats resistents.
Ventilar: Ʃs el factor decisiu.
Retirar les fulles baixes afectades.
Marcs de plantació amples.

El clĆ ssic desastre del planter: les plĆ ntules acabades de nĆ©ixer cauen i es fonen. Se’n diu tambĆ© damping-off.
Substrat massa humit, poca ventilació, sembra massa densa i temperatures baixes que allarguen la germinació.
Sembrar quan la temperatura permeti una germinació rà pida.
No regar en excĆ©s el planter i deixar assecar la superfĆcie entre regs.
Ventilar bƩ i no atapeir les sembres.
Substrat net i safates desinfectades.

Phytophthora vol dir literalment «destructor de plantes». Aquests fongs viuen al sòl i provoquen necrosi a la part baixa del tronc o coll de la planta i a les arrels petites.
Els perĆodes llargs d’inundació o d’excĆ©s d’aigua afavoreixen la germinació de les espores. La primavera i la tardor són les ĆØpoques mĆ©s favorables.
Trichoderma com a fong antagònic.
Drenatge: Ć©s la mesura de fons. No plantar en zones on s’entolla.
No regar en excƩs i no mullar el coll de la planta.
Plantar el coll una mica elevat respecte al nivell de reg.
Solarització i biosolarització.

Fongs vasculars que circulen pels vasos de la saba i els bloquegen. En poques setmanes es mor la part de la planta que queda per damunt del focus d’infecció.
El pansiment es pot confondre amb el dels nematodes o amb el pansiment bacterià . Mira les arrels (nòduls = nematodes) i la secció de la tija (vasos foscos = fong vascular; exsudat blanc en submergir-la en aigua = bacteri).
Viuen al sòl i poden sobreviure-hi molt de temps. Els sòls cà lids afavoreixen el fusarium.
No hi ha cura un cop la planta estĆ infectada: cal arrencar-la i no compostar-la.
Varietats resistents: n’hi ha unes 200 de tomĆ quet resistents a Fusarium, i el famós RAF vol dir precisament Ā«Resistent A FusariumĀ».
Rotació llarga de cultius.
Solarització.
Empeltar sobre peus resistents.

Causats per basidiomicets, són endoparĆ sits obligats i provoquen una de les malalties mĆ©s destructives per fongs. A l’hort afecten sobretot all, ceba, espĆ rrec, faves, mongetes i pĆØsols.
Humitat i temperatures suaus, sobretot a la primavera i la tardor.
No passar-se amb el nitrogen.
Airejar i evitar l’excĆ©s d’humitat foliar.
Retirar les fulles afectades aviat.
Rotació de cultius.

Malalties que afecten fulles, tija o fruit. Apareixen taques fosques, grans o petites, i lesions lleugerament sobresortides.
Humitat i temperatures suaus.
Evitar treballar entre les plantes quan estan mullades.
Llavor sana: en mongeta es transmet per llavor.
Rotació de cultius.
Retirar i destruir les restes afectades.

Fongs que provoquen la tĆpica taca fosca amb anells concĆØntrics a les fulles de tomĆ quet i patata. Poden afectar fulles, tiges i fruits.
Temps cà lid i humit, i alternança de rosada i sol. Les plantes debilitades o mal nodrides són més sensibles.
Regar sense mullar la fulla.
Rotació de cultius i eliminació de restes.
Retirar les fulles baixes afectades.
Encoixinar per evitar esquitxos de terra a les fulles baixes.

Pot afectar qualsevol etapa del cultiu, fins i tot en postcollita, tant a l’aire lliure com en hivernacle. Hi ha dues espĆØcies: S. minor nomĆ©s infecta les fulles i el coll en contacte amb el sòl, mentre que S. sclerotiorum pot afectar les parts mĆ©s altes.
Amb la podridura grisa de la botritis. La diferĆØncia Ć©s el color de la floridura: blanca i cotonosa en l’esclerotĆnia, grisa en la botritis.
Sòls humits. En plantes joves pot destruir tot el cultiu en pocs dies; en plantes adultes comença per les parts debilitades.
Coniothyrium minitans com a fong antagònic.
Controlar l’excĆ©s d’humitat al sòl.
Ventilar i fer servir marcs de plantació amples.
Evitar variacions brusques de temperatura i el sòl molt fred.
Eliminar i destruir les parts infectades en detectar un focus.
Solarització i rotació amb plantes no hoste: molt efectives.

Un fong molt polĆfag que afecta les parts tendres de les plantes. Pot fer danys molt greus a la tardor i l’hivern, i tambĆ© en postcollita.
Es confon amb la podridura blanca de l’esclerotĆnia i amb la podridura basal de la rizoctònia. La botritis fa la floridura grisa; l’esclerotĆnia, blanca i cotonosa.
Temperatura moderada (18-23 °C), aigua lliure i humitat relativa molt alta (95%). FĆ cil de trobar en hivernacle, i a l’aire lliure en perĆodes plujosos o desprĆ©s de regar.
Candida sake com a llevat antagònic.
Evitar ferides durant el maneig: la infecció entra sobretot per ferida.
En trasplantar, fer servir planter no gaire desenvolupat, que es fa malbƩ menys.
Reduir la humitat a la superfĆcie de la fulla amb una bona gestió del reg.
Plantar a densitats més baixes per afavorir la ventilació.

Es considera la malaltia de fulla mĆ©s important de l’enciam. En cultiu protegit pot provocar la pĆØrdua total de la collita. Les espores les dissemina el vent i aparentment no sobreviuen al sòl.
Condicions humides, temperatures fresques (15-21 °C) i humitat a la fulla. Es desenvolupa a la primavera i la tardor.
Regar sense mullar la fulla i airejar.
Varietats resistents: Ć©s l’estratĆØgia principal. Compte, però, perquĆØ les races del fong evolucionen i les resistĆØncies es trenquen: cal informar-se de les varietats que funcionen a cada cicle.
Eliminar i destruir les parts afectades en veure els primers sĆmptomes, vigilant de no escampar-ho.

El germĆ confĆŗs de l’oĆÆdi. TambĆ© Ć©s un ascomicet, però amb un comportament diferent: el miceli creix sobretot pel revers de la fulla.
Amb l’oĆÆdi. Recorda: oĆÆdi = polsim blanc a l’anvers; oĆÆdiopsi = polsim blanc al revers i taques grogues delimitades pels nervis a l’anvers. Si hi ha molta humitat, l’oĆÆdiopsi tambĆ© pot mostrar el polsim a l’anvers, i llavors la clau són els marges angulosos.
Ćptim entre 20 i 25 °C, i per sobre de 30 °C els sĆmptomes s’acceleren. El perĆode crĆtic Ć©s l’inici de l’estiu.
Retirar les fulles velles afectades.
Airejar els cultius.
Productes assecants, com en l’oĆÆdi.

Un dels fongs mĆ©s comuns i mĆ©s fĆ cils de reconĆØixer. Es dispersa amb el vent i els corrents d’aire. Afecta carbassó, meló, cogombre, tomĆ quet, enciam i moltes altres plantes.
Es confon amb l’oĆÆdiopsi: la clau Ć©s que l’oĆÆdi tĆ© el miceli blanc principalment a l’anvers, i l’oĆÆdiopsi al revers. A l’anvers, l’oĆÆdiopsi el que fa són taques cloròtiques que desprĆ©s es tornen grogues.
Ćptim a uns 25 °C i humitat relativa del 50 al 75%. A diferĆØncia de la majoria de fongs, es fa bĆ© en ambients secs, aprofitant nomĆ©s la humitat de la rosada.
Un reg per aspersió puntual pot netejar la superfĆcie de la fulla, perquĆØ Ć©s un fong extern.
Retirar totes les restes del cultiu afectat.
Airejar bƩ i no atapeir les plantes.
Sofre, que és el producte de referència, aplicat entre 15 i 30 °C: per sota amb prou feines fa efecte i per sobre crema la planta.

L’oomicet que va provocar la Gran Fam irlandesa de la dĆØcada de 1840. Ataca bĆ sicament tota la part aĆØria de la planta i, en patata, tambĆ© el tubercle.
El to bronzejat que fa a la tija es pot confondre amb el de l’Ć car del bronzejat del tomĆ quet.
Humitat relativa alta (85-95%), temperatura moderada (15-22 °C) i sòls entollats. La malaltia sol aparèixer quan plou i després fa sol.
AvanƧar els tractaments preventius abans dels perĆodes de pluja: el coure Ć©s preventiu i si esperes a veure la taca arribes tard.
Evitar el reg excessiu i els entollaments, i afavorir el drenatge.
Airejar i no atapeir les plantes.
Retirar les parts afectades.
No passar-se amb l’adob, per evitar excessos de vigor.

Cucs microscòpics, d’entre 4 i 1000 µm, vermiformes i transparents, que viuen al sòl i tenen un estilet a la boca per perforar les cĆØlĀ·lules de l’arrel.
Les gales impedeixen que l’arrel absorbeixi aigua i nutrients, cosa que comporta una disfunció important de la nutrició. A mĆ©s, alguns nematodes són transmissors de virus.
El pansiment es pot confondre amb el d’un fong vascular o amb la manca de reg. La diferĆØncia es veu a les arrels.
Els sòls cĆ lids i sorrencs els afavoreixen. En zones amb nematodes convĆ© implantar els cultius de primavera abans del marƧ i endarrerir els de tardor a l’octubre.
Peus o varietats resistents en tomĆ quet.
Rotació de cultius amb plantes no hoste: és la mesura de fons.
Solarització i biosolarització a l’estiu.
Tagetes com a cultiu intercalat, pel seu efecte contra nematodes.
Aportar matèria orgà nica, que afavoreix la fauna del sòl que els depreda.

Els responsables de bona part dels danys als conreus i als productes emmagatzemats. A Catalunya, els problemes per conills han anat augmentant i van portar a elaborar un pla de prevenció de danys.
Rosegada d’escorƧa i arrels, consum de fruits i hortalisses, i destrucció d’infraestructures com mĆ negues de reg, tanques i protectors.
Els rodenticides són tòxics per a persones i animals domèstics i provoquen enverinaments secundaris en rapinyaires i gats: en un hort familiar, val més anar per barreres.
Protectors de tronc als arbres joves: la mesura més simple i eficaç.
Tancat perimetral enterrat uns pams si el problema són conills.
RepelĀ·lents.

Alguns ocells poden causar problemes seriosos a les collites, perquĆØ s’alimenten de fulles, llavors i fruits.
PĆØrdua de fruita a punt de collir i de llavor acabada de sembrar. Els estornells poden actuar en estols molt nombrosos.
Embossar els fruits que vulguis salvar.
Malles antiocell sobre els fruiters petits i els bancals de llavor.
Cintes reflectants i elements mòbils, tot i que s’hi acostumen.

Un gasteròpode aquĆ tic d’aigua dolƧa procedent de Sud-amĆØrica, molt voraƧ. Ćs plaga de quarantena.
Afecta greument els arrossars del delta de l’Ebre, especialment en les fases primerenques de germinació i creixement.
No alliberar mai exemplars d’aquari al medi.
Ćs plaga de quarantena: si en detectes,Ā cal comunicar-ho a Sanitat Vegetal.

MolĀ·luscs de cos tou que es desplacen lentament ajudats per una mucositat. Són hermafrodites però necessiten dos individus per reproduir-se, i poden fer de 2 a 3 generacions l’any amb postes de fins a 400 ous.
S’alimenten sobretot de fulles, amb el seu aparell bucal raspador. En planter i plantes joves poden fer desaparĆØixer una fila sencera en una nit.
Humitat i temperatures suaus. DesprƩs de ploure o de regar, i a la tardor i la primavera.
Fosfat fĆØrric, l’esquer admĆØs en ecològic i el mĆ©s segur si tens mascotes.
Trampa de cervesa: un recipient enterrat arran de terra amb cervesa o llevat. Ćs l’atraient tradicional i funciona molt bĆ©.
Barreres fĆsiques i encoixinats secs.
Recollida manual al vespre o desprƩs de ploure.

Un eriòfid originari d’AustrĆ lia, d’uns 0,17 mm: invisible a ull nu, cal lupa. Es desenvolupa bĆ© en ambients cĆ lids i secs, i a la nostra zona apareix a partir del maig.
La planta queda amb un to apagat, s’asseca i pot morir. Els fruits perden color, es clivellen i queden de mida reduĆÆda.
Es pot confondre amb el to bronzejat que fa el mĆldiu a la tija, i l’assecament de les fulles es pot interpretar com un atac d’oĆÆdiopsi o de qualsevol fong que assequi la planta.
Ambients cĆ lids i secs, a partir del maig.
Ćcars depredadors fitosĆØids comĀ Amblyseius andersoni, tot i que no el controlen del tot.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Retirar les plantes molt afectades i evitar escampar-lo durant el maneig.
Fertilitzar equilibradament, evitant l’excĆ©s de nitrogen.
Sofre, sobretot en les primeres etapes del cultiu, que Ʃs el mƩs eficaƧ.

Un tarsonĆØmid especĆfic de la maduixera, que s’instalĀ·la al cor de la planta.
Deformació de les fulles noves i aturada del creixement, amb pèrdua important de collita.
Ćcars depredadors.
Partir de planter sa i certificat.
Eliminar les plantes molt afectades.

Tarsonèmids molt petits (0,2-0,3 mm) i en realitat transparents, malgrat el nom. Molt freqüents en cultiu protegit.
Deformacions als botons florals i als borrons, i decoloracions a les fulles joves. La planta atura el creixement apical.
Ambients cĆ lids i humits, sobretot en hivernacle.
Ćcars depredadors fitosĆØids.
Eliminar les parts afectades.
Sofre.

Ćcars diminuts, de 0,5 a 0,6 mm, de coloració variable segons el clima i l’edat: poden ser grocs, verds o vermells. Molt prolĆfics: una femella pot pondre entre 100 i 200 ous cada dos o tres dies.
Xuclen el contingut de les cĆØlĀ·lules. La planta es debilita, les fulles s’assequen prematurament i, en atacs severs, hi ha defoliació.
Calor i sequera la disparen. L’estiu Ć©s la seva ĆØpoca.
Sofre, tenint en compte la seva finestra de temperatura.
Mullar el revers de les fulles: l’ambient sec l’afavoreix.
Sabó potà ssic i olis, mullant molt bé.
Phytoseiulus persimilis, Ć car depredador molt especĆfic i molt eficaƧ.

No són plaga directa del cultiu, però són un bon indicador i un problema indirecte.
Protegeixen i Ā«ramadenĀ» els pugons i les cotxinilles per menjar-se’n la melassa, i n’espanten els depredadors. Mentre hi hagi formigues, les marietes ho tenen mĆ©s difĆcil.
Actives de la primavera a la tardor.
Esquers amb farina i sucre colĀ·locats al marge, no enmig de l’hort.
Tractar el problema de fons, que és el pugó, no la formiga.
Bandes enganxoses al tronc dels fruiters per impedir que hi pugin.

El talpó de terra és un ortòpter gros i inconfusible, amb les potes anteriors transformades en pales excavadores. Viu sota terra.
Talla arrels i colls de plĆ ntules mentre excava. Els danys es concentren al planter i a les plantes acabades de trasplantar.
Actiu de la primavera a la tardor, i mƩs visible desprƩs de regar.
Nematodes entomopatògens al reg.
Al bancal petit, seguir la galeria i treure’l a mĆ .
Mantenir el sòl treballat.

Erugues de noctĆŗid que viuen al sòl i surten de nit. De dia estan enrotllades just sota la superfĆcie, al peu de la planta.
Tallen les plĆ ntules pel coll, arran de terra. En una nit poden fer caure diverses plantes seguides d’una filera.
Sobretot a la primavera, just quan acabes de trasplantar.
Nematodes entomopatògens Steinernema carpocapsae.
Buscar-la a mĆ al voltant de la planta tallada: sol ser a pocs centĆmetres i a poca fondĆ ria.
Collarets de cartró o ampolla al voltant del coll de les plà ntules.
Llaurar a la tardor.
Esquers amb segó de blat.

Les larves dels escarabats del gènere Agriotes, que viuen al sòl diversos anys abans de fer-se adultes.
Perforen arrels, tubercles i la base de la tija. En patata deixen els tubercles plens de galeries estretes. Les plantes joves poden morir.
Més actius a la primavera i a la tardor, quan la temperatura del sòl és suau.
Nematodes entomopatògensĀ Heterorhabditis bacteriophora, aplicats amb l’aigua de reg.
Rotació de cultius i treball del sòl, que exposa les larves.
Trampes amb patata o pastanaga enterrada com a esquer per detectar-los.

Insectes immòbils en estat adult, protegits per un escut ceri o cotonós, que xuclen la saba. Al fruiter familiar són molt habituals.
La succió de saba provoca depressió vegetativa. Segreguen melassa, sobre la qual creix la negreta que ennegreix l’arbre.
Els tractaments d’hivern van dirigits a les formes hivernants.
Parasitoides comĀ Encarsia perniciosiĀ iĀ Encarsia berlesei.
Olis minerals d’hivern, que actuen ofegant les formes hivernants. Mai fora de l’interval de 5 a 35 °C.
Poda sanità ria de les branques més afectades.

Petits dĆpters de la famĆlia Agromyzidae. Liriomyza trifolii Ć©s el mĆ©s freqüent i es va trobar per primera vegada a Catalunya el 1981. L’adult sembla una mosca comuna petita, d’1,8 a 2,4 mm, negre i groc.
PĆØrdua de superfĆcie foliar, retard del creixement i menys producció. Les ferides obren la porta a fongs i bacteris.
Es confon amb la tuta, però la minadora fa galeries més estretes i serpentejants, escampa els excrements per tota la galeria i no ataca el fruit.
Ćptim entre 20 i 25 °C. Es troba tot l’any però especialment al setembre i l’octubre. En hivernacle es reprodueix tot l’any.
Diglyphus isaea és el parasitoide de referència i ja es troba als camps de manera natural.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Rotació de cultius.
Trampes adhesives grogues des de l’inici del cultiu.
Malles de 10×20 fils/cm² en cultiu protegit.

Un cas curiós: normalment és un aliat que es menja ous i larves de tuta i de mosca blanca. Però quan li falten preses, passa a xuclar la saba de la planta i es converteix en plaga.
Puncions a les fulles amb raquitisme foliar, i anells marrons a tiges i botons florals que provoquen assecament i caiguda de flors i parts de la planta. Les parts més joves són les més afectades.
No confonguis l’avortament natural de les flors del tomĆ quet amb el seu efecte. Els anells marrons són el que et permet distingir-ho.
Vol calor: la població arriba al mĆ xim cap al final de l’estiu.
Compte amb els tractaments: Ć©s difĆcil que no toquin tambĆ© elĀ Macrolophus.
A Catalunya no es recomana introduir-lo com a fauna auxiliar, perquĆØ ja s’hi estableixĀ Macrolophus pygmaeus, que depreda les mateixes plagues sense fer danys.
Aprofitar-ne el potencial depredador mentre la població no sigui prou alta per fer mal.

El bernat marbrejat (Halyomorpha halys) Ć©s d’origen asiĆ tic i molt polĆfag: a Europa se l’ha citat en 51 espĆØcies de plantes. La primera cita a la penĆnsula va ser al campus de la Universitat de Girona el 2016.
Piquen fruits i tiges. Al fruit deixen zones deprimides, decolorades i suroses sota la pell, que el fan incomerciable i de gust desagradable.
Es concentren a l’estiu i a la tardor, i a l’hivern busquen refugi, sovint dins les cases.
Vigilar-les i avisar Sanitat Vegetal si en detectes focus importants.
Malles a l’hivernacle i, si cal, embossar els fruits.
Recollida manual a primera hora del matĆ, quan estan entumides.

Animals molt petits, de 0,5 a 5 mm, difĆcils de veure a ull nu. S’alimenten del contingut de les cĆØlĀ·lules amb un aparell picador-xuclador.
Les picades deformen fulles i flors i deprecien els fruits. Però el dany més gros és indirecte: són els vectors del virus del bronzejat del tomà quet (TSWV).
Poblacions altes amb calor i sequera.
Spinosad, apte en ecològic, aplicat al vespre i mai amb el cultiu en flor.
Trampes cromà tiques blaves, que és el color que més els atrau.
Malles antiinsectes de pas molt fi.
OriusĀ spp. iĀ Amblyseius swirskiiĀ com a depredadors.

Diverses espĆØcies de papallona nocturna de la famĆlia dels noctĆŗids. Les erugues són les que fan el mal.
Roseguen les fulles i provoquen defoliació; en atacs forts nomĆ©s queden els nervis. Les erugues petites de Ā«PlusiaĀ» comencen menjant la cara inferior i deixen unes Ā«finestresĀ». Els danys mĆ©s greus són en planter i plantes joves. En plantes adultes l’eruga s’introdueix al cabdell i allĆ queda protegida de qualsevol tractament.
Fan de 2 a 6 generacions anuals, de la primavera a la tardor, i l’atac mĆ©s fort Ć©s cap a l’estiu. A l’hivern pupen adherides a fulles, troncs o murs.
DepredadorsĀ Macrolophus,Ā Nesidiocoris,Ā OriusĀ i crisopes; parasitoidesĀ TrichogrammaĀ iĀ Cotesia.
Llaurar el sòl a la tardor per exposar les pupes.
Trampes de feromones per a la detecció precoç.
Bacillus thuringiensis: aplicar-lo mentre encara mengen fulla, no quan ja són dins.

Escarabats molt petits, de 2 a 3 mm, normalment foscos, que salten com puces quan els molestes. Ataquen sobretot les cols i altres crucĆferes.
Els adults es mengen les fulles de les plantes joves i redueixen la superfĆcie foliar, sobretot a les hores de mĆ©s calor. Les larves ataquen les arrels però no fan mal important. En planter i en plantes acabades de trasplantar els danys poden ser molt greus, especialment si el temps Ć©s sec i cĆ lid.
S’activen amb el bon temps. L’aparellament comenƧa a final de maig i a l’estiu emergeixen els primers adults. Fan dues o tres generacions l’any. Amb fred o pluja es resguarden.
Augmentar la humitat, perquĆØ el temps sec els afavoreix.
Eliminar herbes adventĆcies i restes de cultius anteriors.
Tela blanca o malla sobre el planter i les plantes joves: és la mesura més efectiva.

Un coleòpter inconfusible que perjudica les solanĆ cies: patata, tomĆ quet i albergĆnia. Ćs plaga de quarantena.
Tant adults com larves devoren les fulles. Un atac fort pot deixar la mata sense fullatge en pocs dies, i les larves són molt més voraces que els adults.
Apareix a la primavera, quan els adults surten d’hivernar al sòl, i pot fer diverses generacions fins a la tardor.
Bacillus thuringiensisĀ var. tenebrionis, que Ć©s la varietat especĆfica per a larves de coleòpter.
A l’hort petit, laĀ recollida manualĀ d’adults, larves i postes Ć©s molt eficaƧ i no tĆ© cap inconvenient.
Rotació de cultius per no deixar-los la patata al mateix lloc.

Un petit lepidòpter originari d’AmĆØrica del Sud, detectat a Catalunya el 2008. Ćs de les plagues que mĆ©s maldecaps dona en tomĆ quet. L’adult Ć©s una arna nocturna grisa amb taques negres, d’un centĆmetre d’envergadura, que de dia s’amaga sota les fulles.
Mines a fulles, tiges i fruits. Amb poblacions baixes ataca sobretot les fulles en formació; a les tiges, les zones apicals. Al fruit fa perforacions, normalment sota el calze, i prefereix els fruits encara verds.
Les mines es confonen amb les de la minadora (Liriomyza), però la tuta fa galeries més amples i deixa els excrements en un punt concret, mentre que la minadora les fa estretes i serpentejants i escampa els excrements per tota la galeria. A més, la minadora no toca el fruit.
A 30 °C els cicles són molt curts i pot fer 10 o 12 generacions l’any: l’estiu Ć©s l’ĆØpoca de mĆ©s incidĆØncia. En hivernacle s’allarga fins a la tardor.
DepredadorsĀ Macrolophus pygmaeusĀ iĀ Nesidiocoris tenuis; parasitoidesĀ Trichogramma achaeaeĀ iĀ Necremnus tutae.
Observacions periòdiques i retirar els òrgans afectats en bosses: si els deixes a terra, les erugues tornen a pujar.
Trampes de feromones per a la detecció precoç.
Rotació amb cultius que no siguin solanà cies.
Malles de 6×9 fils/cm² i doble porta en cultiu protegit.
Bacillus thuringiensisĀ var. kurstaki mentre les erugues encara mengen fulla.

Una petita mosca grisosa que afecta cebes, calçots i porros. Pon a les fulles tendres, al coll o al sòl, i el mal el fan les larves.
Les larves perforen la base dels bulbs creant galeries i ataquen les arrels i el coll de les plĆ ntules. Les ferides obren la porta a fongs i bacteris, que provoquen exsudats i podridures.
Es pot confondre amb el barrinador del porro (Acrolepiopsis assectella), però aquell és una eruga que fa galeries a la fulla, no al bulb. Si trobes larves blanques sense potes dins del bulb, és la mosca de la ceba.
Vol sòls humits (70-80%), temperatures de 15 a 25 °C i matèria orgà nica fresca al sòl. A Catalunya fa un primer pic entre abril i maig i un de secundari al setembre-octubre.
Trampes enganxoses per seguir els adults.
Rotació de cultius i planter sa.
No incorporar matĆØria orgĆ nica fresca just abans de plantar.
Evitar ferir els bulbs durant el trasplantament.
Malla antiinsectes sobre el bancal.

Un dĆpter procedent del sud-est asiĆ tic. La diferĆØncia amb les altres drosòfiles Ć©s decisiva: aquesta ataca el fruit sa, no el fruit passat.
Pon dins de fruits sans en el moment de la maduració. Afecta cirera, maduixa, figa, raïm, pruna, albercoc, poma, préssec, caqui i gerds.
Coincideix amb la maduració dels fruits tous, sobretot a l’estiu.

Un dĆpter molt polĆfag que causa atacs greus en prĆ©ssecs i cĆtrics, però que tambĆ© pot afectar molts altres fruits de l’hort i del fruiter familiar.
L’adult pon els ous dins dels fruits en procĆ©s de maduració, i la larva es desenvolupa i s’alimenta a l’interior. El fruit acaba podrint-se i caient.
Ataca els fruits en maduració, per tant a l’estiu i a la tardor segons l’espĆØcie.
Recollir i enterrar bƩ la fruita picada, per trencar el cicle.
Trampes amb atraient alimentari per a captura massiva: la proteïna hidrolitzada i el fosfat biamònic són els clà ssics.
Embossar els fruits que vulguis salvar de debò.

Petits insectes d’un milĀ·lĆmetre i mig, amb el cos groc i les ales blanques recobertes d’un polsim cerós. La de la col (Aleyrodes proletella) tĆ© tres taques fosques a les ales anteriors. Volen en nĆŗvol quan es remena la planta.
Adults i larves xuclen la saba i provoquen petits punts grocs, afebliment i retard del creixement. Produeixen melassa, que atrau formigues i afavoreix la negreta. Bemisia tabaci és, a més, transmissora del virus de la cullera del tomà quet.
La negreta que provoca es pot confondre amb la del pugó. Mira sempre qui hi ha a sota abans de decidir.
Volen temperatures cĆ lides. La posta es concentra al maig i al setembre, i fa quatre o cinc generacions l’any. Els adults aguanten el fred i es poden veure tot l’any.

Probablement la plaga mĆ©s universal de l’hort. Dins d’una mateixa espĆØcie hi ha individus Ć pters, d’aspecte globós i sense ales, i individus alats, que són els que colonitzen plantes noves. Poden ser plaga tot l’any, encara que amb temperatures molt altes o molt baixes la població baixa.
S’alimenten de la saba i provoquen punts grocs, esgrogueĆÆment, deformacions i encrespament de les fulles, i afebliment general. A mĆ©s segreguen melassa, un lĆquid ensucrat que atrau formigues i sobre el qual creix la negreta, un fong negre que recobreix la fulla. I són transmissors de virus, que sovint Ć©s el dany mĆ©s greu.
La negreta la produeixen tant els pugons com la mosca blanca: si en veus, mira bé quina de les dues tens a sota. Les poblacions primerenques afecten sobretot les fulles; les tardanes, les tiges i les inflorescències.
Passen l’hivern en forma d’ou i eclosionen a l’inici de la primavera. Entre juny i agost apareixen els individus alats. A la tardor s’aparellen per pondre els ous que passaran l’hivern.

